ESTEM DESATENENT LES XIQUES EN SITUACIÓ DE VULNERABILITAT SOCIAL?

Laura Martínez Junquero. Centro de dia Acollida-Asociación Iniciatives Solidàries. Vocalia Centres de Dia.

Els centres de dia d’inserció sòcio-laboral tenen característiques comuns i, alhora, cadascun és un món. Però hi ha un fet que es dona a molts dels centres i que no deuria ser així: la baixa presència de xiques als seus programes.  

Bé és cert que no hem pogut recaptar les dades que així ho demostren i seria molt interessant tindre-les, però només realitzant una observació a alguns dels centres de dia, aquesta realitat salta a la vista. Per què es dona aquesta baixa representativitat de les xiques als centres de dia d’inserció sòcio-laboral? No hem trobat tampoc estudis que responguen a aquesta pregunta a nivell específic dels nostres centres, però sabem que hi ha alguns factors que podrien tindre alguna cosa a veure. Així per exemple, avui en dia hi ha una xifra més elevada d’exclusió escolar en xics que en xiques. També hi ha més menors estrangers no acompanyats de sexe masculí i és superior el nombre de xics complint mesures judicials… I aquests són alguns dels perfils dels i les usuàries de centres de dia. Però, aquests factors per si sols expliquen la baixa participació de xiques als centres de dia? O hi ha alguna cosa que no estem fent bé i que té com a conseqüència la manca d’atenció a un sector que ho necessita?

Les xifres de xiques en situació d’exclusió escolar o complint mesures judicials no són gens menyspreables[1], no només per quantitat, sinó -i sobre tot- per la situació d’alta vulnerabilitat en la que es troben. En canvi, la majoria d’elles no arriben als nostres recursos. Més bé acostumen a quedar-se a casa invisibilitzades i patint una situació que, no només vulnera els seus drets, sinó que sovint té un impacte en les seues trajectòries difícil de reparar: aïllament, exclusió escolar, barreres d’accés al món laboral, situacions de violència masclista, embarassos adolescents, entre altres.  

Considerem que ens hauríem de preguntar per què són tan poques les xiques que arriben als nostres recursos. En primer lloc, per conèixer què està passant, en què estem fallant perquè es troben amb barreres d’accés als nostres recursos: No les veiem? No els interessa el que oferim? No els hi arriba? Hi ha factors que, tot i desitjant-ho, els impedeixen vindre? Però sobretot, per posar-hi remei.

És possible que les realitats amb que es troben les xiques que no van a l’escola no siguen tan visibles com les dels xics: no generen tants comportaments disruptius a l’àmbit escolar, el seu nivell de conflictivitat social acostuma a ser menor (i sobre tot, més discret), no acostumen a tindre tants problemes amb el sistema judicial, etc, etc.  Tot i que aquesta realitat està canviant i que hi ha xiques que cada vegada imiten més alguns comportaments tradicionalment assignats als rols masculins, en termes generals fan “menys soroll”: acostumen a “resoldre” a l’àmbit privat i sembla que són més discretes i “molesten” menys. Però això no vol dir que la seua realitat siga més senzilla ni molt menys que es troben fora de risc. El fet que siguen realitats menys visibes no hauria de convertir-les en realitats silenciades ni molt menys s’hauria de traduir en situacions desateses. De fet,  que siguen realitats més ocultes augmenta la seua situació de risc i dificulta eixir de les mateixes perquè es troben en una doble situació de vulnerabilitat: la que viuen i l’afegida per manca de recursos per fer-hi front.

Els centres de dia rebem un percentatge molt baix de sol·licituds de xiques i, sabent que hi són i que tenen una situació d’alta vulnerabilitat, aquesta situació s’hauria de revertir. Aconseguir-ho ha de ser un treball en xarxa que comptara amb tots els agents implicats. Sense dubte, un dels primers passos haurà de ser esbrinar per què les derivacions que ens arriben als Centres de dia d’inserció sòcio-laboral tenen, majoritàriament, un nom masculí. Pot ser fer recerca sobre aquesta qüestió ens pot ajudar a comprendre amb més rigor aquesta problemàtica i buscar les possibles solucions.

[1] No hem trobat aquestes xifres, però bé és cert que el nostre lloc de treball ens dona una possibilitat d’observació privilegiada, que amb els anys, ens permet adonar-nos de que no són casos puntuals.